Traducció de "Miquel" a català

Miquel és la traducció de "Miquel" a català. Exemple de frase traduïda: Son centre istoric foguèt declarat Patrimòni Mondial de l'Umanitat en 1982, amb d'òbras medievalas notablas coma la copòla de Santa Maria del Fiore, lo Ponte Vecchio, la Basilica de Santa Crotz, lo Palazzo Vecchio e de musèus coma l'Uffizi, lo Bargello o la Galaria de l'Acadèmia de Florença, que aculhís lo David de Miquel Àngel. ↔ El seu centre històric fou declarat patrimoni de la humanitat el 1982, i en ell destaquen obres medievals i renaixentistes com la cúpula de Santa Maria del Fiore, el Ponte Vecchio, la Basílica de la Santa Creu, el Palazzo Vecchio i museus com els Uffizi, el Bargello o la Galeria de l'Acadèmia, que acull l'estàtua del David de Michelangelo Buonarroti.

Miquel
+ Afegiu

Occità - català diccionari

  • Miquel

    proper

  • Mostra traduccions creades algorítmicament

Traduccions automàtiques de " Miquel " a català

  • Glosbe

    Glosbe Translate
Afegiu

Traduccions de "Miquel" a català en context, memòria de traducció

Son centre istoric foguèt declarat Patrimòni Mondial de l'Umanitat en 1982, amb d'òbras medievalas notablas coma la copòla de Santa Maria del Fiore, lo Ponte Vecchio, la Basilica de Santa Crotz, lo Palazzo Vecchio e de musèus coma l'Uffizi, lo Bargello o la Galaria de l'Acadèmia de Florença, que aculhís lo David de Miquel Àngel.
El seu centre històric fou declarat patrimoni de la humanitat el 1982, i en ell destaquen obres medievals i renaixentistes com la cúpula de Santa Maria del Fiore, el Ponte Vecchio, la Basílica de la Santa Creu, el Palazzo Vecchio i museus com els Uffizi, el Bargello o la Galeria de l'Acadèmia, que acull l'estàtua del David de Michelangelo Buonarroti.
Los incidents comencèron dins la carrièra Ampla de Barcelona quand un magistrat de la Reiala Audiéncia de Catalonha (1493−1716) ensagèt d'implicar un líder dels segadaires dins la mòrt de l'aguazil Miquel de Montrodon.
Els incidents s'iniciaren al carrer Ample quan un magistrat de la Reial Audiència de Catalunya (1493−1716) intentà prendre a un cabdill dels segadors a l'identificar-lo amb la mort de l'agutzil Miquel de Montrodon.
Los autres membres causits amassa amb Claris foguèron: Jaume Ferran (qu'èra tanben canonge d'Urgèl), Rafael Antic e Rafael Cerdà coma ausidors del Braç Eclesiastic, Militar e Reial respectivament e puèi Francesc de Tamarit e Josep Miquel Quintana coma deputats dels Braces Militar e Reial.
Els altres membres escollits amb Claris foren Jaume Ferran (també canonge d'Urgell), Rafael Antic i Rafael Cerdà com a oïdors del braç eclesiàstic, militar i reial, respectivament, i Francesc de Tamarit i Josep Miquel Quintana com a diputats dels braços militar i reial.
Èra lo paire de l'istorian e numismata Miquel Crusafont i Sabater e de l'escrivana Anna Crusafont i Sabater.
Fou el pare de l'historiador i numismàtic Miquel Crusafont i Sabater i de l'escriptora sabadellenca Anna Crusafont i Sabater.
Lo primièr libre que faguèt espelir foguèt lo recuèlh de poèmas Lo cant dels mesos que publiquèt en 1901, gràcias al parelh format per Josepa Carcassó e Miquel Sitjar.
El primer llibre que va treure a la llum va ser el poemari Lo cant dels mesos (1901) gràcies al matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar.
Segon d'autras fonts, la beluga se situa dins la carrièra Ampla ont esclatèt una bagarra entre tres segaires e de velosièrs; un d'aqueles foguèt acusat d'èsser un ancian servicial de l'aguazil Miquel de Montrodon, e davant l'acusacion daissèt ferit lo segaire.
Segons d'altres fonts, la guspira al carrer Ample fou arran d'una baralla entre tres segadors i uns velluters; un d'aquests fou acusat de ser antic criat de l'agutzil Miquel de Montrodon, i davant l'acusació deixà malferit al segador.
La segonda, Ariel, foguèt inventada per Palau e Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú e Frederic-Pau Verrié.
La segona, “Ariel”, fou ideada per Palau i Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié.
Dempús de maridar-se damb 18 ans, per desir deth sòn pair, e demorar veude en pòqui mesi, entrèc ath convent des franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou e hec era profession religiosa eth 14 de junhsèga de 1641 on cambièc eth sòn nòm peth de Bonaventura.
Després de casar-se amb 18 anys per desig del seu pare i quedar vidu en pocs mesos, entrà al convent dels franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou i féu la professió religiosa el 14 de juliol de 1641 on canvià el seu nom pel de Bonaventura.
Pendent los decennis seissanta e setanta l'òbra foguèt repartida entre la glèisa de Sant Miquel e la sala capitulara e los sieus fons s'empliguèron de pèças, mercé a las bonas relacions entre la Diocèsi d'Urgèl e lo Musèu Nacional d'Art de Catalonha.
Durant la dècada dels seixanta i sentanta l'obra estigué repartida entre l'església de Sant Miquel i la sala capitular i els seus fons s'ompliren de peces, mercès a les bones relacions entre la Diòcesi d'Urgell i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Lo cònsol convergent, Francesc Miquel Archela, ratifiquèt de nòu l'alcaldia amb majoritat absoluta.
L'alcalde convergent, Francesc Miquel Archela, revalidà de nou la batllia amb majoria absoluta.
Lo 1835 se restaurèt l'Universitat de Barcelona e lo 1839 foguèt publicat lo primièr libre de poesia en catalan, Llagrimes de viudesa (Lèrmas de viudesa), de Miquel Anton Martí.
El 1835 es va restaurar la Universitat de Barcelona i el 1839 fou publicat el primer llibre de poesia en català, Llàgrimes de viudesa, de Miquel Anton Martí.
En 870, venguèt possession del comte d'Urgèl e de Cerdanha e l'abadiá de Sant Miquel de Cuixà i espandiguèt las sieunas possessions en crear lo monastèri de Sant Pau de Fenolhet.
Al 870, va passar al comte d'Urgell i de Cerdanya, i l'abadia de Sant Miquel de Cuixà hi va estendre les seves possessions i creà un monestir a Sant Pau de Fenollet.
Se creguèt oportun d'emplegar la glèisa de Sant Miquel coma sala d'exposicion e amb tala fin comencèron las òbras d'apariament per ne far un espaci segur e bon per i conténer las òbras.
Es cregué oportú emprar l'església de Sant Miquel com a sala d'exposició i amb tal finalitat s'iniciaren les obres d'apariament per fer-ne un espai segur i apte per a contenir-hi les obres.
Elegiguèron una Comission Constituenta del Congrès, que designèt los Deputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), e Jordi Solé Tura (PCE).
Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponència integrada pels Diputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE).
De la mesma manièra, tanben se supausa qu'es lo retrach de Leonardo que representa l'Arcàngel Miquel en l'òbra Tobias e l'Àngel de Verrocchio.
De la mateixa manera, també se suposa que és el retrat de Leonardo el que representa l'arcàngel Miquel en l'obra Tobias i l'Àngel de Verrocchio.
Era Glèisa de Sant Miquel amassa ath claustre de Santa Maria d'Urgèl, ei era unica bastissa que demore deth complèxe catedralici que bastic Sant Ermengol que date der an 1035.
L'Església de Sant Miquel junt al claustre de Santa Maria d'Urgell, és l'únic edifici que queda del complex catedralici que construí Sant Ermengol que data de l'any 1035.
Joan Matamala optavan Sant Miquel del Fai, alara que l'escultor Vicente Vilarubias creava que l'inspiracion èran los bauces de Torrent de Pareis a Menòrca.
Joan Matamala opinava que el model podia haver estat Sant Miquel del Fai, mentre que l'escultor Vicente Vilarubias creu que es va inspirar en els penya-segats de Torrent de Pareis a Menorca.
Foguèt discípol del poèta barcelonés Josep Lluís Pons i Gallarza e condiscípol del poèta Miquel Costa i Llobera, de l'avocat e politician Antoni Maura e d'autres autors contemporanèus qu'apartenián a l'Escòla Malhorquina.
Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.
Dins tanben de la la narrativa istorica, cal remarcar las cronicas de Pere Miquel Carbonell, Pere Antoni Beuter e Joan Binimelis, e lo roman, representada per L'espill de la vida religiosa, òbra anonima publicada lo 1515, atribuida per qualqu'uns a Miquel Comalada, amb influéncias de Ramon Llull e reformistas qu'atenhián una vertadièra projeccion europèa.
Dins també de la narrativa històrica, cal remarcar les cròniques de Pere Miquel Carbonell, Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis, i la novel·la al·legòrica, representada per L'espill de la vida religiosa, obra anònima publicada el 1515, atribuïda per alguns a Miquel Comalada, amb influències lul·lianes i reformistes que estaven assolint una veritable projecció europea.
Per exemple: STRUBELL Miquel (1991) "Catalan in Valencia: the story of an attempted secession", Swiss Academy of Social Science Colloquium on Standardization: Parpan / Coira (Grisons), 15-20 d'abriu de 1991 PRADILLA Miquel Àngel (1999) "El secessionisme lingüístic valencià", dins: PRADILLA Miquel Àngel (1999) (ed.)
Això és el que autoritza de dir que aquest secessionisme lingüístic ha donat "llengües per elaboració" per a qualificar el croat, el bosnià i el serbi, ja que les elaboracions divergents s'han bé implantat en la pràctica general. *STRUBELL Miquel (1991) "Catalan in Valencia: the story of an attempted secession", Swiss Academy of Social Science Colloquium on Standardization: Parpan / Coira (Grisons) 15-20 d'abril del 1991 PRADILLA Miquel Àngel (1999) "El secessionisme lingüístic valencià", dins: PRADILLA Miquel Àngel (1999) (ed.)